Faig un glop amb un molt bon amic indi que m’explica que a Alemanya hi ha al voltant de 20.000 estudiants universitaris indis. A França n’hi ha al voltant de 13.000. A Espanya no n’hi ha més de 500. El meu amic s’apassiona explicant-me que l’Índia és un país democràtic, en el qual impera the rule of law, en el qual es parla en anglès, amb un creixement econòmic estable gràcies a l’aposta decidida per l’economia de mercat, un país amb moltes necessitats, i molt més obert del que a vegades ens expliquen. Amb l’afegit que l’agenda político-social índia passa per algunes de les prioritats que han conformat Catalunya tal com és avui.
L’Índia és el país del món amb l’agenda urbana més desenvolupada, amb un pla d’acció que preveu la generació de cent ciutats sota el model de smart city generat i desenvolupat a Barcelona, amb una inversió anual d’uns 10.000 milions d’euros. A més, l’Índia ha decidit invertir en la recuperació del patrimoni arquitectònic, identitari i cultural de cinc-centes ciutats mitjanes, amb un dels programes d’inversió pública i privada més agosarats i ben plantejats del món. D’aquí que l’Índia s’hagi fixat en Catalunya per modelitzar i tirar endavant aquest repte tan impressionant.
El meu amic indi m’explica que l’Índia admira Catalunya perquè en quaranta anys ha estat capaç de modernitzar-se com poques nacions de la Terra, ha consolidat, malgrat totes les dificultats, una classe mitjana potent i conscienciada, moderna, oberta als canvis i autoreferenciada. A més, diu el meu amic, en no més de cinc anys Catalunya ha excel·lit en el camp de la redefinició del model de ciutat innovadora, fins a arribar al punt que la seva capital ha esdevingut la capital de la innovació de la Unió Europea.
La combinació de creixement social sostingut, de democràcia, d’institucionalització i de consciència col·lectiva respon al perfil de la nova classe mitjana índia, que creix i creix tant en quantitat com en expectatives. En aquest sentit, l’Índia té clar que la innovació és l’element fonamental si se sap adreçar a solucions que afectin positivament el benestar de les masses. D’aquí que l’aplicació de la tecnologia a la millora de les ciutats hagi esdevingut, com per a nosaltres, la seva prioritat absoluta.
El grau d’urbanització a l’Índia, segons el cens del 2011, és de menys del 32%, mentre que a Catalunya depassa el 70%. D’aquí que s’esperi que durant els pròxims trenta-cinc anys al voltant de 400 milions de persones es desplacin a les àrees urbanes. D’aquí, doncs, que la necessitat de compartir experiències, cooperació professional i empresarial en àrees com la construcció, la mobilitat, la tecnologia de les ciutats, l’energia sostenible, la gestió intel·ligent de l’aigua i dels residus sigui prioritària.
