Georg von Schintzler va idear i va pagar el pavelló alemany de l’Exposició Universal de Barcelona de 1929, conegut com a Mies van der Rohe. Von Schintzler era el màxim dirigent del conglomerat químic IG Farben (Bayer, BASF, Agfa en formaven part). La seva empresa produí el gas Zyklon B, el gas d’Auswitzch, el seu camp, on hi assassinaren més d’un milió de persones. A més de gasejar persones, Schintzler comprava jueus i altres presoners a preu de saldo a les SS i els feia treballar fins a la mort en règim d’esclavatge. Els presoners, esclaus, duraven quinze dies. Era més barat comprar-los i matar-los de gana i de fred mentre produïen que no pas gastar per alimentar-los. Von Schnitzler i la seva muller Lilly, van esdevenir pilars de la cultura alemanya dels anys trenta, fins a la fi de la Segona Guerra Mundial. A la novel·la som convidats a un sopar amb el matrimoni Schnitzler que situa Barcelona a l’orígen de la tragèdia nazi: una lliçó d’arquitectura que farà que mai més veiem el pavelló Mies amb ulls innocents.
